Amor a l'època dels capricis.

Escribo otro poema en mi lengua. Perdonad aquellos que no lo entendáis, simplemente vi que quería hacerlo y lo hice. Una lengua muerta... ¡nunca! Yo lucho por mi lengua. 

Amor a l'època dels capricis.

Era l'època del sòl bullent,

dels tirants i les faldilles.

Era l'època de l'amor creixent,

de les pasions i les caricies.

Era jove i tu valent,

jo tristessa i tu alegria.

Era l'època de l'amor creixent,

que a tu i a mi ens regia.

Era la lluita entre amor i plaer,

dualisme moral, sentiments i desidia.

Era la lluita entre el cor i l'acer,

que tant dins de mi em dividia.

I ara em preguntes que és el que per tu sentisc,

no sé si és caprici, desfici o estima.

I ara em pregunte per què patisc,

si la boda és sorda no es legisla

y el sexe d'amor no ens fa ferida.

ORC.