martes, 28 de octubre de 2014

Sospirs de la nit

SOSPIRS DE LA NIT


I la lluna ens mirà eclipsada
eren els ulls de la nit i el mati,
eren jugades d'amor, de mirades,
eren sospirs que es perderen al llit.

I, de sobte, l'alè s'escapava
i em deixava la vida al carrer,
que he de fer quan tot s'enlaira
quan el que ens prometen mai hi és?

Busquem a l'idíl·lic l'esperança,
busquem en el fem un recolzament,
busquem la calfor de l'enyorança,
l'enyorança de tot el que no hi és.

Però en una espurna de força,
et trobes valent, coratjós,
et trobes sincer en la farsa
i encens la flama del meu cor.

I la lluna ens mira eclipsada,
de nou, a la escalfor del meu cos,
i fem gelar les mirades,
d'aquells que no entenen d'amor. 

OLGA RIBELLES



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada